Tub endotraqueal

Anestèsia general:La intubació del tub endotraqueal és la via aèria més utilitzada durant l'anestèsia general.

Els pacients poden necessitar un tub endotraqueal per una de diverses raons. Es necessita un tub endotraqueal per ventilar mecànicament un pacient (o respirar per ells mitjançant una màquina). Cada respiració s'empeny al tub endotraqueal i al pulmó. També es necessita un tub endotraqueal si un pacient està inconscient o té una lesió cerebral. El cervell controla el reflex de les vies respiratòries que evita l'asfixia quan ens empassem o mengem. Aquest reflex s'anomena reflex nasal. La part superior de la tráquea té una obertura especial anomenada epiglotis. Quan ens empassem aliments, l'epiglotis es tanca per evitar que els aliments entrin a la tráquea. Quan els pacients estan molt sedats, inconscients o tenen una lesió cerebral, aquesta resposta protectora sovint es veu afectada. Sense un reflex nasal, la saliva entraria a la tráquea. Això s'anomena aspiració. L'aspiració és una complicació greu i una de les causes de la pneumònia. Un motiu menys comú per intubar un pacient és mantenir les vies respiratòries obertes. Això es veu amb més freqüència en pacients amb tumors o creixements al coll o a la part superior del pit. La via habitual per introduir un tub endotraqueal és per la boca. Això s'anomena tub endotraqueal oral. Amb menys freqüència, el tub endotraqueal s'insereix pel nas. Això s'anomena tub endotraqueal nasal.

Un globus suau en forma de donut es troba a l'exterior del tub endotraqueal. El puny s'infla amb aire i serveix per a dues finalitats. En primer lloc, redueix el nombre de seccions orals que poden viatjar per l'exterior del tub i cap al pulmó. Això és important perquè la inserció d'un tub endotraqueal a la via aèria "tacarà" l'epiglotis en una posició oberta. Tot i que el braguet redueix la quantitat de secrecions que poden entrar al pulmó, no ho impedeix completament. Per aquest motiu, els pacients amb ventiladors corren el risc de desenvolupar pneumònia per secrecions. La segona raó del puny és evitar que les respiracions mecàniques surtin del pulmó al voltant del tub. Quan donem aire a un pacient amb el ventilador, volem que l'alè entri i surti pel tub. Sense un puny, l'alè aniria al tub, però una part s'escaparia al voltant del puny abans que pogués arribar al pulmó. Sempre que el pacient tingui un tub endotraqueal al seu lloc, caldrà inflar el braguet. Un braguet inflat impedirà que el pacient pugui parlar. La parla es produeix quan exhalem aire a través de les cordes vocals, fent-les vibrar. Com que el puny bloqueja el flux d'aire al voltant del tub, no és possible parlar. Un cop retirat el tub (anomenada extubació), el pacient podrà parlar. La veu pot semblar ronca i el pacient pot tenir alguna molèstia a la gola durant els primers dies.

Com que el puny del tub de respiració només redueix (no impedeix) que les secrecions passin més enllà del puny, tenim una sèrie d'altres estratègies que formen part de la pràctica rutinària: S'utilitzen tubs de respiració especials anomenats tubs de drenatge subglòtic que tenen una baixa continuïtat. orifici d'aspiració situat per sobre del puny. Dilignet la cura bucal per reduir el nombre de bacteris orals. Rutina de cura oral amb clorhexidina dues vegades al dia per reduir el nombre de bacteris orals. Valoració diària de la preparació/intent de reduir la sedació. Valoració diària de la preparació/intent de respirar espontàniament (sense el suport de la màquina de respiració). Alimentació primerenca en 24-48 hores tret que estigui contraindicat. Elevació rutinària del capçal del llit.

Els tubs endotraqueals (ETT) són un element essencial i familiar de la pràctica anestesiològica. La presència d'un ETT manté la permeabilitat de les vies respiratòries, permet l'oxigenació i la ventilació, permet l'aspiració de secrecions, redueix el risc d'aspiració del contingut gàstric o de les secrecions orofaríngies i facilita l'ús d'anestèsics per inhalació.

El material ETT més utilitzat és el clorur de polivinil (PVC), un plàstic transparent que permet la visualització de la condensació exhalatòria ("fogging de la respiració"), secrecions i altres materials estranys dins del tub. El PVC és un material semirígid a temperatura ambient, però relativament més flexible ja que s'escalfa després de la col·locació a la tràquea, cosa que permet una fàcil manipulació de la punta del tub durant la intubació alhora que redueix el risc d'isquèmia de la mucosa després de la col·locació. Encara que no s'utilitzen tan habitualment, els ETT fets d'altres materials, com ara niló, silicona i tefló, també estan disponibles als Estats Units.

La mida d'un ETT significa el diàmetre interior del seu lumen en mil·límetres. Les mides disponibles van de 2,0 a 12,0 mm en increments de 0,5 mm. Per a les intubacions orals, una ETT de 7,0-7,5 generalment és adequada per a una dona mitjana i una ETT de 7,{{10}}},5 per a un home mitjà. Tanmateix, la mida adequada del tub és una decisió clínica multifactorial basada en l'alçada i el pes del pacient, el tipus de procediment o cirurgia i la presència de malaltia pulmonar o de les vies respiratòries. Per a les intubacions nasals, és adequada una reducció de la mida de 0.5-1.0 mm. La longitud és directament proporcional a la mida de l'ETT. Els tubs nasotraqueals són aproximadament 2 cm més curts que els tubs orotraqueals. Com que les variacions anatòmiques de les tràquees poden ser difícils de predir, abans de la intubació haurien d'estar disponibles diverses mides d'ETT. La mida del tub pediàtric adequada es pot calcular mitjançant l'ID de fórmula=edat en anys/4) + 4. Per exemple, una mida de 6,0 ETT en general seria adequada per a un pacient de 8-anys.

L'extrem del pacient, també conegut com l'extrem distal o traqueal, es col·loca a la tràquea i normalment té un puny inflable, que proporciona un segell que evita l'aspiració del contingut gàstric i redueix la fuita d'aire durant la ventilació a pressió positiva. S'infla un puny a través del seu globus pilot, que es troba a l'extrem de la màquina (o extrem proximal) de l'ETT. El globus pilot està connectat al braguet mitjançant un tub pilot que recorre la longitud de l'ETT i conté una vàlvula unidireccional que manté la inflació del braguet un cop retirada la xeringa infladora. Generalment, els tubs amb puny s'utilitzen en pacients majors de 6 anys. Els tubs endotraqueals poden ser bisellats o no bisellats. Un bisell permet una millor visualització de la glotis davant de la punta de l'ETT alhora que li permet passar més fàcilment a través de les cordes vocals. En els tubs orotraqueals, el bisell mira cap a l'esquerra i està a 45 graus.

HangZhou Trifanz Medical Device Co., Ltd es troba al vibrant parc bioindustrial de LinPing, Hangzhou. El parc gaudeix d'un entorn preciós i d'un còmode transport. És adjacent a Xangai, Ningbo i altres ports importants. L'empresa és una empresa integrada d'innovació científica i tecnològica, dedicada principalment a la investigació, desenvolupament, producció i venda de catèters mèdics en els camps de la respiració, l'anestèsia i les malalties greus. Disposa d'un equip d'R+D propi: un grup de personal professional i tècnic amb gairebé 20 anys d'experiència en el sector; propi El lloc de producció: 1000 quadrat de 100.000 tallers de neteja GMP; Entre els empleats de l'empresa, més del 80% del personal de la universitat i la universitat compta amb les activitats de producció i operació de l'empresa d'acord amb els requisits nacionals i internacionals per executar el funcionament del núvol del sistema de gestió de la qualitat, va aprovar la certificació del sistema CE, ISO13485; pot proporcionar serveis OEM / ODM.